Es el retrato clásico de la Fama, cfr. Virgilio, Eneida, IV, 181-3: «monstrum horrendum, ingens, cui quot sunt corpores plumae tot vigiles oculi subter, mirabile dictu, tot linguae, totidem ora sonant, tot subrigit auris». Comp. MF, 995: «es pregonera la fama / llena de plumas y lenguas»; Calderón, - Página 198